L’obra de la Marisa Ordoñez és d’una varietat i qualitat artística indiscutibles com ho és la seva vinculació amb el barri d’ Horta i amb el Centre Cívic Matas i Ramis. Artista, professora de tallers de pintura i photoshop, dinamitzadora d’espais grup als en els seus tallers i conductora del projecte Llegim i Compartim del centre cívic, entre d’ altres. Esdevé una col·laboradora multi disciplinar i especialment implicada en teme
s de gènere i participació. Tot això, des d’ una visió integradora de la vessant artístico-social que vehicula amb senzillesa i proximitat. Aquesta exposició coincidint amb la programació de la Festa Major d’ Horta, és un bon exemple de l’ estreta relació temàtica i de trajectòria artística i personal de la seva autora amb el barri.
Sílvia Serra. Directora del Centre Cívic Matas i Ramis.
Marisa Ordóñez, artista multi disciplinar, essencialment escultora, però que també posseeix obra en les disciplines de pintura, dibuix i fotografia, presenta una diversitat d'obra en una antològica que incideix en tres aspectes: escultura, pintura i foto- dibuix- pintura. La seva escultura, de la qual podem contemplar una selecció dels seus començaments fins a l'actualitat en ‘Escultures al Jardí’, es fonamenta en el primitivisme sustentat per l'avantguarda històrica, connectant amb les possibilitats expressives més íntimes de les cultures antigues. Hi ha un clar fil argumental amb el concepte de l'ingenu, emplaçat en línia amb l'expressivitat del primitiu, però, també, enllaçant amb les cultures de la primera meitat del segle XX, innovant, marcant el seu propi llenguatge. Connecta amb Henry Moore, Picasso i el totemisme, en una dinàmica del femení singular. Lo primitivista domina en les formes escultòriques, però dotant-li de moviment continu, sustentant la figura del femení des del vessant més energètic, dintre de l’actitud serena, de la mirada tranquil·la, encara que tot això enquadrat en un ambient lliure de negativitat on la dona busca la seva llibertat.
“Una passejada per Horta”, constitueix un recorregut sensible i intimista pel barri que la va veure créixer i desenvolupar-se com artista. És una sèrie elaborada sobre paper, a força de fotografies digitals tractades prèviament, a les quals incorpora personatges dels seus dibuixos, amb la dona com dominant. Tot això ho imprimeix en paper especial i a continuació pinta sobre la impressió relacionant ambdues. Ens descobreix els més recòndits racons de Horta, des de la perspectiva de qui se sent part de la seva idiosincràsia en els seus collages de foto-dibuix-pintura. El tercer àmbit de la mostra és el titulat “Pintant les paraules” on els seus personatges i la dona enllacen amb les obres dels creadors i literats universals, incorporant a les seves pintures frases de llibres emblemàtics que marquen època i que interactuen amb la força de la pintura. Tot això en un ambient en el qual destaca la idea dintre de la seva dinàmica pictòrica, interrelacionada amb les idees de l'autor del llibre corresponent. El resultat és una combinació de disciplines en la qual lo plàstic es dibuixa com part essencial d'un tot indissoluble, però, alhora, ple de picades d'ullet coincidents.
Joan Lluís Montané De l'Associació Internacional de Crítics d'Art.
|